BASES CATALANES
   
 
  Apartheid

..Saps que tens la veritat, perque viure així es mentida...

-Als companys - Ovidi Montllor



Imaginem-nos que els governants de França no parlessin francés, o els d'Alemanya alemany. Doncs els governants espanyols no parlen una llengua que al seu estat empren uns 9 milions de persones, en son analfabets, i el que es pitjor, senzillament la rebutgen. Com és posible que s'obligui al català a la cooficialitat amb el castellà a Catalunya, Valencia i les Illes, sense ni poder tindre un tracte preferent al territori on és parlat, mentre que a la resta d'Espanya no hi ha cap tipus de cooficialitat?. Això és colonialisme pur i dur, i en un país europeo normal això seria qualificat de xenofòbia. A Espanya amb un enorme pòsit subconscient de nacionalisme espanyol, hom no s'adona d'aquest fet.

Però encara més, el nacionalisme espanyol finalment es comença a treure la careta de demòcrata, i amb total desvergonyiment propugna l'apartheid físic a l'escloa, la marginació de l'ensenyament en català a Catalunya mateix.



Imaginem-nos que invariablement els governs espanyols, de dretes i esquerres, forcessin a Catalunya a entregar al voltant del 10% del PIB en concepte de solidaritat interterritorial, tant se val les protestes o els règims fiscals pactats. A aquest efecte, a Alemania fa molt temps van calcular que la solidaritat per sobre del 4% del PIB pot dur a la fallida al land dador.


Imaginen-nos que els governants de França, o Alemanya, no només no fessin les inversions en infraestructures necessàries per al desenvolupament del territori, sinó que les procuressin evitar tant com fos possible. Doncs els governants espanyols fan el possible i l'impossible per a evitar les infraestructures precises dins els territoris de l'antiga Corona d'Aragó en general i de Catalunya en particular, si no és forçats per una necessitat parlamentària.

A Europa els nacionalistes espanyols de dretes i els d'esquerres (aquests que s'autoanomenen federalistes) es posen d'acord per a la marginació del tant requerit eix mediterrani. Fa quatre dies, el govern espanyol denegava un ramal de carretera que conecta l'Aragó amb el port de Castelló, per a  conectar també amb el port de Tarragona. Encara avui, l'aeroport del Prat està segrestat per un estrany monopoli estatal entre un organisme públic, Aena, i una empresa privada, Iberia, per afavorir a aquesta última i monopolitzar el transit "important" a Madrid. I ni el tribunal de la competència ni el Defensor del Pueblo (el mateix que ha recorregut l'actual estatut), diuen ni piu. Etc., etc.

Més encara, fa temps que des del governs espanyols es promou un by-pass a l'economia catalana, planejant infraestructures que l'encerclen però no hi passen. Qualsevol protesta catalana quedarà acallada per les rèpliques Valencianes i Aragoneses, que defensen les engrunes que els cauen. Es mata així dos ocells amb el mateix tret, puix s'enemista els territoris que haurien de fer causa comuna, les regions que envolten Catalunya amb aquesta.



Imaginem-nos que els governants de França o d'Alemanya incitessin per total inhibició, la rancúnia i el greuge comparatiu entre regions, i especialment vers una regió que jutgen díscola. Això és el que han fet els successius governs espanyols vers Catalunya, malgrat saber que aporta ingents sumes de diners vers la resta de l'Estat. Han permés un estat d'opinió catalanofob que en ocasions arriba a la xenofòbia. Més encara, els nacionalistes espanyols de dretes i esquerres, quan no han estat al poder han incitat aquest sentiment per a erosionar al govern de torn, demostrant que per a ells Catalunya no forma part de l'estat espanyol.



Davant aquest estat de coses, al marge que hom sigui catalanoparlant, castellanoparlant, o bereberparlant, senzillament que tingui el cap ben moblat, no pot ser unionista. Qui trobem entre els unionistes:

+ Els que vinguts de l'Espanya castellana, òbviament senten amor per la terra de neixença i són incapaços de veure-hi cap mal provinent dels seus llocs d'origen.

+ Els milions de persones que ja fan prou amb nèixer, viure i morir, passant per la vida atrafegadament, sense parar-se a cercar altres inquietuds que les empeltades pels mitjans de comunicació.

+ Els que, educats en els valors patriòtics franquistes, pateixen alguna síndrome tipus la d'Estocolm vers una Espanya tant idealitzada com falsa.

+ També hi ha els imbècils, car cal ser imbècil per a estar content de ser ciutadà de segona, pagar més que els demés, rebre menys que els demés, i riure els menyspreus rebuts.

+ Finalment hi ha els ultranacionalistes, de dretes i d'esquerres, d'arrels feixistes o comunistes, sovint immigrants o fills d'immigrants que mai s'han adaptat a la plural societat catalana, sinó que es sentien còmodes dins la Catalunya franquista. Es creuen màrtirs i somien immolar-se pel bé de la seva inexistent "nació espanyola", malgrat l'Estat espanyol els expolia econòmicament com a la resta de catalans, encara més, en el seu integrisme nacionalista es queixen de la suposada opressió del nacionalisme català.

.

Que vol dir independència?
 
Independència no significa necessàriament agressió, també pot significar bon veïnatge, col·laboració, fraternitat, comprensió. Una magnífica amistat no te per que significar un posterior matrimoni ben avingut. Per això cal tindre en compte molts punts de vista a l'hora de reflexionar sobre el futur dels pobles, sobre cultures fortes i cultures assetjades, sobre solidaritat econòmica i abús econòmic. Si creus que aquesta pàgina és interessant, no dubtis de recomanar-la als amics, coneguts i saludats.
 
This website was created for free with Own-Free-Website.com. Would you also like to have your own website?
Sign up for free