BASES CATALANES
   
 
  El misteri de la llengua vehicular i el fals bilingüísme
El bilingüisme és el primer pas per assassinar una llengua
Jean Aitchison



Si les cultures i llengues son ens singulars, amb similars drets i dignitats, com és que la cultura catalana, en plena democràcia, encara està subordinada a la castellana?. Com és que es manté el totalitarisme de subordinar quelcom tant singular com una cultura sencera?.


Hom s'ha parat a pensar el per què de l'aversió radical del nacionalisme castellà vers que el català sigui llengua vehicular a Catalunya?. Els arguments són molt i variats, però quan s'acaben, al final s'empra el definitiu: "en España se habla el español", gran argument a fe de Déu, digne de la URSS stalinista vers les repúbliques bàltiques.


Els catalanoparlants no intentan erradicar cap idioma ni llengua, senzillament protegeixen la seva. Potser es pot parlar català al Congrés o al Senat?. I al Parlament de Catalunya es pot parlar castellà?. La diferència diu per si sola.



Suposant una situació de total igualtat en us i nombre de parlants, un bilingüisme ideal, poc a poc una de les llengües perdria terreny i acabaria extingint-se. Seria un procés natural i acceptable. Però la situació del català vers el castellà no és d'igualtat, puix aquesta darreres llengüa te milions de parlants fora de Catalunya, ensems és llengua oficial a diversos països, amb uns estats que la protegeixen, i potents mitjans de comunicació amb barra lliure a Catalunya. Més encara, l'Estat espanyol mai ha fet res per a protegir el català/valencià/mallorquí, una llengua amb 9 milions de parlants, ans al contrari, n'impedeix l'ús sempre que pot. Encara que el català fos llengua molt dominant a Catalunya, el castellà no desapareixeria de Catalunya.


La única possibilitat que te el català de sobreviure és sent llengua vehicular de la societat catalana, al marge que hi hagi altres llengües d'ús comú i acceptat. Si se li impedeix al català aquest paper, és com fer un setge que el durà inevitablement al folklorisme i la desaparició. A diferència d'altres llengües, el català no te cap altre territori on arrecerar-se. Si es perd a Catalunya/València/Mallorca senzillament desapareix. No és romanticisme, són els drets de 9 milions de persones, considerades ciutadanes de segona a l'Estat espanyol amb motiu de la seva cultura, que es diu aviat (canviem català per jueu i hi veureu la xenofòbia que el posit nacionalista espanyol no ens deixa copsar). Per això és necessari que el català/valencià/mallorquí sigui llengua vehicular al territori on secularment s'ha parlat i es parla. Fer el contrari, proclamant un fals bilingüisme en realitat és un atac directe contra la llengua i cultura autòctona, conscient, sabedor que se la mena cap a la fi.


Aquesta és la veritable raó dels defensors del castellà. No hi ha cap ideologia de igualtat sinó el nacionalisme espanyol del tota la vida, del segle XVIII, XIX, i XX, que no pot imposar via militar, i ho intenta d'altres maneres, sempre des de l'odi i la rancúnia. Alhora, hom pot constatar fàcilment la paritat de plantejaments sociolingüístics entre els falsos bilingües, que sovint s'autoproclamen d'esquerres, i la dreta espanyola, hereva del franquisme, puix és un plantejament que escapa a les ideologies i s'acull sota el paraigües de l'ultranacionalisme.

.
Que vol dir independència?
 
Independència no significa necessàriament agressió, també pot significar bon veïnatge, col·laboració, fraternitat, comprensió. Una magnífica amistat no te per que significar un posterior matrimoni ben avingut. Per això cal tindre en compte molts punts de vista a l'hora de reflexionar sobre el futur dels pobles, sobre cultures fortes i cultures assetjades, sobre solidaritat econòmica i abús econòmic. Si creus que aquesta pàgina és interessant, no dubtis de recomanar-la als amics, coneguts i saludats.
 
This website was created for free with Own-Free-Website.com. Would you also like to have your own website?
Sign up for free